"Les arracades de la mestra"

Un llibre que ens varen proposar llegir a seminari i el qual us recomano.

Aquest llibre ens ofereix tot un recull d'experiències que viu la Mari Carmen Díez Navarro, mestra i psicopedagoga, especialista en educació infantil, i que actualment, és coordinadora pedagògica en una escola infantil d'Alacant.

Ens explica la manera que té d'entendre la criança dels infants, de viure l'essència de les criatures, el que pensen i opinen, però sobretot, com viu la seva professió amb passió, interès, il·lusió... 

Comparteix amb els lectors tot un seguit de reflexions, emocions, sentiments, descobriments...
A través de les quotidianitats de la vida, ens parla de les infinites coses que passen diàriament a l'aula i a l'escola, en el si de les famílies, al carrer...

El llibre es divideix en quatre blocs: els infants d'avui, les escoles d'avui, les famílies d'avui i la societat d'avui.

L'autora ressalta "la actualitat" amb això de postil·lar a cada capítol "d'avui", ja que fa referència als canvis significatius que estant patint la criança i la educació, als quals hem d'aprendre a respondre sense perdre el nord, l'esperança i el sentit comú.

Primer bloc:   "Infants d'avui"

Aquests primers 10 capítols del llibre, ens parla dels infants, de que cada criatura es diferent i cadascuna té el seu aire particular. En aquest cas, l'autora utilitza la retòrica per fer una comparació amb l'art de Sant Martí, dient: "Les criatures són de tots colors".

Ens comenta el que fan, com aprenen a construir castells, amistats, defenses, com aprenen a somiar, a ballar, a pintar, a fer teatre, com tafanegen...

Ens explica com les criatures, per aconseguir créixer i desenvolupar-se saludablement, necessitaran trobar una manera efectiva de comunicar-se amb el món exterior i aquesta manera és parlant amb el llenguatge que ells coneixen millor: amb el seu cos, amb els seus moviments, els seus jocs, amb les seves llàgrimes, amb les seves malalties, els seus somriures, etc. "Quan neix és el seu plor, pell, digestió, boca, etc., el que parla per ella", diu Mari Carmen.

De mica en mica els infants, instal·len el seu propi estil comunicatiu mitjançant el qual, ens fan saber si estan contents, enfadats, si volen que els agafem, etc.

Cada criatura adopta actituds variades davant l'aprenentatge. Aprenen des de si mateixes, des dels jocs, la família, des de la relació amb altre gent, etc.

Les famílies han d'aprendre primerament, a interpretar les coses que volen dir i expressar els infants, ja que ho fan de moltes maneres: dibuixant, moure's, parlar, jugar, relacionant-se, somiant, imaginant, escrivint, barallant-se, etc. 

Segon bloc:   "Les escoles d'avui"

L'autora defineix l'escola com:  Un lloc de trobades, de descobriments, d'invents i d'aprenentatge. Un lloc ple d'emocions i coneixements on es dona i es rep, es parla i s'escolta, es mira i s'és mirat. Un lloc cultural on es recullen evolucions personals i col·lectives, la bellesa, la creació i les sensibilitats. Però sobretot, un lloc d'estada, de salut, de placidesa, d'afecte.

En aquest bloc ens parla de: les interaccions, és a dir, les relacions de la criatura amb la mestra, de les criatures entre si, amb les famílies i amb els companys; dels vincles (unió, llaç, lligam ...) que s'han d'establir, forts i estables, per a que ofereixin als infants l'acollida i la seguretat que ells necessiten.

En aquests 10 capítols del segon bloc, Mari Camen, defineix com ha de ser l'escola:

- Un ambient afectuós i amable.

- Un lloc d'inclusió.

- Un lloc normalitzador.

- Un lloc de persones, no de papers, avaluacions, etc.

- Un lloc de compatir, de crear, de fer amistats.

- Un lloc de recerca, de descobriment, d'il·lusió.

També, ens parla de com ha de ser el pati de l'escola:

- Un lloc per jugar amb els altres, per explorar, per moure's, per construir, per crear...

- Un lloc amb elements naturals, llocs "misteriosos" on les criatures es puguin amagar, sentir-se soles o acompanyades. "Un pati per passar-s'ho bé, un pati per créixer".

Així com, dels valors que li suposa a la mestra:

1. Perfecció.

2. Capacitat de donar bon exemple i de transmetre valors.

3. Saviesa a doll.

4. Autoritat.

5. Ser una guia per les criatures.

6. Tenir una mirada encertada per conèixer els infants, per ajudar-los en els que necessitin, per detectar les dificultats que pateixin, llegir les seves reaccions, etc.

7. Estimació cap als infants.

8. Educació dels nens per a la pau.

Tercer bloc:    " Famílies d'avui"

Actualment, també és un temps on apareixen, a les famílies, dificultats, inseguretats, i temors en la criança dels infants.

En  aquests 10 capítols, comparteix els següents aspectes en relació al paper de la família:

- La importància dels comiats, l'adéu, els canvis (els cicles).
- Actituds afectuoses. L'infant necessita ser cuidat, atès i sobretot, escoltat.
- Importància del menjar.
- Importància de la son.
- Control dels impulsos.
- Gelosia.
- La importància de dir "no", és a dir, els infants han de saber que hi ha uns límits.
- És bo que el nen s'embruti.
- Com gestionar les separacions dels pares.
- Els "encàrrecs", és a dir, petites responsabilitats que assumeixen els infants, però les quals, s'han d'entendre com una manera positiva, no com una obligació.
- La importància de mantindre entrevistes amb els pares. És important crear un "fil" de connexions. 

Quart bloc:   "La societat d'avui"

Finalment, en aquest últim bloc l'autora, ha volgut compartir les seves experiències pel que fa a:

- Situacions quotidianes al carrer.
- Pares angoixats per les notes del seus fills o filles.
- Les joguines.
- La sobreprotecció.
- Etc.