Cançó de capvespre

Hi ha una vela enllà del mar, hi ha un ramat que ningú guarda,
pasturant l'herba a l'atzar quan cau la tarda.

Darrera al matoll de bruc, sento la rata cellarda,
sento l'esquirol poruc quan cau la tarda.

Sento l'estrella en el cel, i en el turó l'olivarda,
sento el sospir i el bruel quan cau la tarda.

Sento la pena per dins, sento el neguit que m'esguarda,
sento perles i robins quan cau la tarda.

Sento que els dies se'n van, però l'angúnia es retarda,
sento que l'enyoro tant quan cau la tarda.

Josep Maria de Segarra

Aquest poema parla de la nostàlgia i està constituït per 5 estrofes. La primera i la segona, ens parla de la natura (plantes, animals,...). La tercera, ens parla de les estrelles i el cel (bruel: un cop d'alè). Per últim, la quarta i cinquena estrofa, és quan comença a sentir la nostàlgia, la pena per dins utilitzant metàfores com:

"sento el neguit que m'esguarda" : sentir la pena per dins.

"sento perles i robins": les perles representen les llàgrimes i els robins (la sang) el dolor.