AVETS I FAIGS

Gòtics semblant el faig, l'avet,
puja, segur, l'avet ombriu,
rígid de fulles, d'aire fred,
car és d'un gòtic primitiu.

Amb son fullatge trèmul, net,
ben altrament, el faig somriu,
més joguinós que massa dret,
car és d'un gòtic renadiu.

L'avet és gòtic com el faig.
Són les agulles del bagueny
on de la llum es trenca el raig.

Són les agulles sobiranes
que, en les altures de Montseny,
del vent concerten les campanes. 

 

Guerau de Liost (Finals del segle XIX)

En aquest poema, l'autor ens parla de dos tipus d'arbres de bosc, de muntanya; per una banda, l'avet i per l'altre, el faig. Un de fulla perenne (Avet) i altre de fulla caduca (Faigs).

El poeta compara la grandària d'aquest arbres amb catedrals gòtiques i aprofita per comentar la diferència entre un gòtic històric (gòtic primitiu) amb catedrals baixes i l'últim gòtic (gòtic renadiu) amb catedrals carregades de floritures, finestrals i altres. 

Compara l'avet amb el gòtic primitiu i el faig amb el gòtic renadiu.