La Descripció...

A classe de COED (Petit grup) hem treballat "La Descripció" d'una companya de classe, i jo personalment he escollit a l'Ana.

Si busquem al diccionari la paraula "descripció" ens diu que és una acció de descriure. Si busquem "descriure", ens diu que és representar (alguna cosa) amb paraules escrites o dites.

La descripció és un mode d'organització del discurs que pretén representar lingüísticament persones, animals, objectes, paisatges, èpoques, sentiments, etc. Es poden descriure els aspectes de la realitat, des dels més concrets als més abstractes.

Per mitjà de les seqüències descriptives es proporcionen informació o característiques diferents dels objectes. El to pot ser més objectiu o més objectiu, depenen de la situació comunicativa i el propòsit de l'intercanvi, així com el grau d'importància que atorguem a ordenar de la representació del món de ficció. Per tant, podem distingir dos tipus de descripció: 

1. Objectiva: l'autor adopta una actitud imparcial davant de l'objecte descrit, i es limita a descriure amb la major objectivitat i precisió possibles, les característiques que millor el defineixen, sense intentar suscitar cap emoció estètica en el lector. Aquest tipus de descripció és  característica dels textos acadèmics i científics. 

2. Subjectiva: l'autor reflecteix el que li suggereix personalment l'objecte que descriu. Conté una gran càrrega subjectiva i sol tenir una finalitat estètica.

L'ordre d'una descripció és essencial i s'ha d'utilitzar un estil objectiu, clar i concís. Aleshores, l'estructura d'una descripció ha de ser:

- Primer: Establir un tema, amb la presentació de l'objecte com un tot.

- Segon: Procediment de caracterització a través de la qual es distingeixen les qualitats, les propietats, i les parts de l'objecte de la descripció.

- Tercer:  Establir la relació amb el món exterior, tant pel que fa a l'espai i el temps, com apel que fa a les múltiples associacions que es poden activar amb altres mons i objectes anàlegs.

Així doncs, per fer una bona descripció cals seguir els següents passos:

1. Observar amb atenció allò que es vol descriure.

2. Seleccionar les coses observades que considerem més interessants.

3. Estructurar i ordenar la informació.

4. Redactar la descripció.

Finalment, us presento la meva descripció, en aquest cas subjectiva, de l'Ana. 

L’Ana

Si la veus, et fixes.

Si l’escoltes, pares l’oïda.

Si la olores, saps les flors que amaga.

Si la toques, et transmet sensació d’acollidora calidesa.

L’Ana és una jove baixeta, duu cabells llargs, ondulats i de color castany clar. Els seus ulls grossos, entre verds i grisos, transmeten una mirada profunda; el seu rostre, sempre tranquil, és arrodonit i les seves galtes acostumen a enrogir-se tendrament, desembocant en un somriure meravellós.

Sembla distant i desconfiada, però quan la coneixes és propera, oberta i molt alegre.

La seva veu, forta i més greugesa que aguda, incita que l’escoltis. És divertida i molt xerraire, tanmateix, sap escoltar-te, comprendre’t i aconsellar-te com una bona amiga i companya.

La seva olor, a vegades dolça, a vegades fresca, crea una essència personal. Per una banda, afectuosa i amorosa; i, per l’altra, vitalitzant i refrescant.

Sembla seriosa i rígida com la quilla d’un roure, malgrat que és extrovertida, delicada i tendre, tot i que també té el seu caràcter. “És com el foc: dona molta escalfor, i crema de vegades”.