Quietud

Ombra de pinar dorment,
amb sol filtrat de migdia.
-No corre un alè de vent,
que també s'ensopiria.-

De sobte, amb lleu frissament,
una branca s'estremia…
Era un aucell que hi venia ?
era el sospir d'un absent?...

Salvà, Maria Antònia. “Quietud”. Espigues en flor. Mallorca: Moll, 1981.